L'Associació: Història i Fins




La història de l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret


Els ´70: Cap a una organització del veïnat

10 de febrer de 1976: en la porta del cinema "Los Ángeles" de Natzaret mor una veïna aplastada per un de tants troncs que circulaven per el barri a qualsevol hora del dia. La multitudinària assemblea que aquella mateixa vesprada-amb el tronc encara a la porta i davant del últim alcalde franquista de valència- pren la decisió històrica de crear l’associació de Veïns que amb el sobrenom de "Isabel Nebrada" en memòria de la dona que va morir el dia de l´assemblea, seria legalitzada el 31 de gener de 1977. Aquella decisió no va fer mes que traure a la llum publica el treball preparatori que des de 1973 venien realitzant un bon grup de veïnes i veïns. Gràcies a aquest treball també, un fet luctuos es converteix en element transformador de la població i del barri.

A partir de aquell dia, Natzaret començà a ser un altre. La impotència de tant de temps continguda i la il•lusió que de sobte floria trobant l’esquerda necessària junt a això, una simple i forta organització (assemblees i encarregats de carrer, comissions de treball, assemblees de barri, xerrades informatives i debats)va oferir al veïnat i el protagonisme que mai hi havia tingut assolint significatives millores: apertura del nou consultori, enllumenat, asfaltat, claveguera, sanejament del riu, transport escolar per a FP i B.U.P., cobriment de séquies, parcs en front de Benimar i junt al riu, aprovació de la proposta de legalització de terrenys zona A, taxació del fem, xarxa d´aigua potable per a tots, creació de l´Escoleta i la redefinició del pla general d’ordenació urbana... Tot això sense deixar de celebrar les setmanes de barri, les setmanes de esport i festa, excursions i per primera vegada la Foguera de St. Joan (1979).

La A. Veïns de Natzaret tingué també un paper capital en el moviment veïnal de València, quan es creà en desembre de 1976 la Coordinadora de Associacions de Veïns de l’Horta, de la que va ser primer president precisament el llavors president de l´A. Veïns de Natzaret. Va participar també molt activament en els dos Aplecs al Saler i en la mobilització contra la central nuclear de Cofrents...

Els ´80: Cap a la consecució de servicis col•lectius

Si els anys de la transició varen ser de una participació popular mai vista, en els primers anys de la democràcia molts dels esforços veïnals varen ser traspassats a la maquinària dels partits en les institucions. Encara que a Natzaret també es va notar la baixada a la participació que va deixar de ser massiva, florí en aquesta dècada l´A. Veïns per la quantitat d´iniciatives sobretot a terreny cultural i de creació de servicis: El solar per al Centre Cívic i la posterior construcció del mateix, el Club de jubilats, les Associacions de Pares d´Alumnes, l’Equip de Serveis Socials, la Biblioteca; i crear altres plataformes de tipus cultural, lúdic i organitzatiu: el periòdic Natzaret, l’Associació Juvenil Pebrella, el Grup de dones, el Centre de Música i Dansa, Coordinadora d’Educació, Ràdio Natzaret, Programa d´infància i joventut... Continua la tradicional celebració del Dia de l´arbre i la Foguera de St Joan, comença a celebrar-se el Dia del llibre i del medi ambient...; les “Semanas de Deporte y Fiesta” passaren a denominar-se Setmanes de Convivència a partir de l´any 1981 amb motiu de la situació creada per els delictes constants d’unes poques famílies gitanes, i posteriorment Setmanes de Cultura i Convivència.

A aquestes realitats cal afegir-ne d’altres que, tot i no haver estat aconseguides directament per l’Associació, no s’expliquen sense la presència d’aquesta, com són: Universitat Popular, Escola de Persones Adultes, nou equip del Centre d´Atenció Primària...

Es veritat que no totes estes realitats han perdurat però exerciren un paper important. Així mateix vàrem tindre algunes entropessades, la més significativa la pèrdua de la platja a pesar d’una llarga lluita.

Aquest ampli ventall tenia la seua explicació, entre altres coses, en el bon enteniment entre un grup de professionals i tècnics de l´Administració que treballaven al barri i l´Associació de Veïns. Sens dubte també al suport de la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament cap a totes les iniciatives culturals en l’àmbit de la ciutat.

Per altra banda, en la seua línia d’estendre la participació al màxim de persones i de entitats per la millora del barri, l´Associació de Veïns obrí l´àmbit de les seues comisions de treball promovent diferents coordinadores: 1981: Comissió gestora del periòdic Natzaret i representants gitanos; 1982: Comissió gestora del periòdic Natzaret; 1984: Comissió de Cultura de Natzaret; 1985: Comissió d´esports del barri; 1986: Coordinadora d’Educació. L´aspiració cap a un barri organitzat queda perfectament recollit al fullet "Programación 89 y guía de recursos Nazaret" editat aquell any per l’Associació.

Els ´90: Cap un nou paper de l’Associació de Veïns i Veïnes

I així als anys 89-90 l’Associació es capbussà de ple en un procés de profunda reflexió sobre el treball comunitari en el qual es donava gran importància: al mètode de treball, a la necessitat d’acceptar i impulsar a altres col•lectius a la participació i intervenció, a la imprescindible participació dels professionals i tècnics del barri i sobretot a la consciència cada volta més clara que cap organització pot ella sola representar els interesses de tots.

Un fet vindria a reforçar aquesta coincidència. El 14 de setembre de 1990 l´Ajuntament enderroca les cassetes de paper convertides en autèntic gueto de narcotraficants- amb el fi d´ampliar el pati en aquell temps C.P. Vicente Hervás llargament reivindicat per la comunitat educativa. Llavors existia el compromís de reallotjar divuit famílies del carrer Pertusa considerades "netes" pels coneixedors de la situació, reallotjament que inicialment i de manera provisional es pensava fer al solar situat junt al Camí del Canal. Més tard es parlà del projecte de construir 400 habitatges públics (El problema de la vivienda en Nazaret y futuro del barrio realitzat per tots els professionals i tècnics del barri) d’interés polític de la dreta valenciana d’aquell moment Unió Valenciana intencionadament varen enterbolir amb males interpretacions, mentides i calúmnies eixa situació amb la finalitat concreta de mobilitzar el veïnat en contra de l’Associació de veïns de Natzaret, acció que després de diversos intents fallits quall a la creació d´una nova Associació de Veïns que paradoxalment es denominà "Nazaret Unido".

Aquest conflicte al voltant de l’habitatge o vivenda, lligat a la consciencia a què havia arribat l’Associació de Veïns de Natzaret de no acaparar la representació de tot el veïnat, donaria peu la creació de la Comissió de la Vivenda integrada per totes les entitats del barri que varen voler participar, i que va ser impulsada amb coratge per la nostra Associació. Aquesta comissió, junt a la ja existent d’Acció Social, va ser l’embrió de la Coordinadora del Barri, que com a tal es constituiria arran de l´assassinat del camioner que va causar per accident la mort d´un xiquet gitano, després d´haver experimentat el treball de confecció de la plataforma Reivindicativa davant les eleccions municipals de 1991 a partir de les propostes que la nostra Associació va oferir a totes les entitats i persones del barri (Barrio de Nazaret, propuestas 92, editat per l’Associació de Veïns de Natzaret).

El dur conflicte abans al•ludit no féu enrere la nostra Associació, que anys abans havia engegat el Programa d´Infància i Joventut projecte que propiciaria la creació en 1992 per part de l´Ajuntament del Centre d’informació Juvenil gestionat per l’Associació i les posteriors ampliacions de local.  Tampoc minvà la força de reivindicació (Acampada davant de Moyresa, trasllat de contenidors, reforma Pla M-6C, legalització dels terrenys de la zona B, etc). ni l’empenta de les tradicionals jornades festives, culturals o esportives (Cau d´art, carnestoltes, Dia del llibre, Setmana de Cultura i Convivència, Fogueres de St. Joan, creació del club esportiu Natzaret i un llarg etcètera). Però és cert que en eixa dècada i en els anys posteriors l’Associació centrà els seus esforços a abrivar la participació i el treball conjunt del màxim de entitats en l’àmbit de la coordinadora del barri.


Els 2000: La nova situació i els reptes per a l’Associació de Veïns i Veïnes

Amb eixe tarannà i eixa espenta comença el camí pels dos mil i aquí continuem perquè es apassionant participar en la lluita per la dignitat, la nostra dignitat, la de les persones que vivim a Natzaret i la de la nostra Associació. I així va continuar. 

En l’aspecte territorial: perseguint la integració de Natzaret en la Ciutat i els Poblats Marítims (cap a la consecució del tramvia i el soterrament de les vies!) front a la megalòmana actitud de les administracions local i autonòmica (Copa Amèrica, Fórmula 1...); afrontant la persistent amenaça del port (sempre el port!...); pressionant per un habitatge  assequible per a la joventut. 

En l’aspecte social: treballant per la integració dels immigrants en tant que nous veïns; buscant les esquerdes del narcotràfic al barri; alertant sobre la problemàtica educativa; combatent la desocupació y el baix nivell de renda del barri; entestant-nos en aconseguir un barri més net, agradable i confortable per a totes les persones que hi vivim.

Volem compartir aquestes aspiracions -en la mida que siga possible- amb la resta d’entitats integrades en la Coordinadora del Barri, amb el convenciment que allò que puguem fer entre totes i tots, no hem de fer-ho a soles. I al mateix temps donant la cara i mostrant amb orgull el rostre de la nostra Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret entregant-nos al barri i exercint la solidaritat amb les causes populars del món.

El moviment veïnal tindrà futur si sabem integrar i reconéixer que fem falta totes i tots -mai s’és massa major ni massa jove per a treballar per un barri millor i molt més nostre-, ja que l´empresa que hem de seguir forjant ens situa davant reptes importants i profunds que toquen de ple als nostres comportaments i valors.

L´Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret es felicita per l’esforç compartit de totes aquelles persones que al llarg d’estos anys em lluitat de forma organitzada per construir un barri més habitable i solidari, i vos invita a tots i a totes a incorporar aquests retalls de vida en el patrimoni de la narració familiar, a parlar amb orgull de la nostra història, i sobre tot a apostar amb esperança pel nostre futur.


******

Les persones interessades en aprofundir la història de la Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret poden consultar les seues publicacions, en particular:

  • LA COSECHA, Natzaret, 40 anys de lluita. Documental audiovisual produït junt amb La Repartidora i l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret. 2017.
  • VV.AA., Barrio de Nazaret. Propuestas 92. Fed. AA.VV. de la Comunitat Valenciana, 1991, especialment pàgs. 61-82.
  • Natzaret: ahir, avui i demà. Associació de Veïns de Natzaret, 1981, pàgs. 37-44.
  • Diez años de la asociación de vecinos. Reportatge en el periòdic NATZARET, n. 22, 1986.
  • FCO. SOLANS, Unos días de mucha tensión. NATZARET, n. 44, 1990, pàgs 1.3 i 8.
  • 20 aniversario de la Asociación de Vecinos de Nazaret. NATZARET, n. 72, 1996.
  • Natzaret cap a la València del 2000. Una espenta forta entre tots i totes. NATZARET, n. 88, 1999.

Història del barri de Natzaret

Els interessats en conéixer la història del barri poden consultar principalment els llibres: 

  • R. ARQUÉS GRAU i A. SANCHIS PALLARÉS, Natzaret entre la mar i l’horta. Dels orígens fins 1936. Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret – Osadía Ediciones. València, 2019.
  • VV.AA. Barrio de Nazaret. Propuestas 92 . Federació d'AA. Veïns de la Comunitat Valenciana. 1991, págs. 27-60.
  • J. CASTAÑO, Nazaret y sus calles. Associació de Veïns de Natzaret. València 1995.

A més a més es pot consultar la col•lecció del periòdic NATZARET en dos volums enquadernats, en la seu social de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, en la Biblioteca del Mar, en l’Hemeroteca Municipal i en la de Sant Miquel dels Reis. En aquest sentit resulta especialment útil la consulta del darrer número de la col•lecció (NATZARET, n. 90, maig 2000, pàgs. 6-7) on hi ha el llistat dels reportatges i articles de caire històric continguts en la mateixa publicació amb les referències de cadascun.



 

Historia de las Casitas de Papel por J.V. Moreno

¿Quieres enviarnos alguna queja o comentario?