Con la sesión de Propuestas tenida el martes 18 en
MuViM se acaban las I JORNADAS
organizadas por La Plataforma El Litoral per al Poble (PELPAP) de reflexión y propuestas oficiales y
vecinales sobre el litoral urbano y metropolitano de Valencia, con el título
de La Valencia Marítima de 2030.
En esta última sesión
participaron representantes de la
Generalitat Valenciana, Ayuntamiento y
Autoridad Portuaria informando de los principales planes, programas y proyectos
en curso o en preparación en el litoral y el puerto. La Federación de
Asociaciones de Vecinos/as de Valencia planteó los temas de mayor interés en el
área para los colectivos federados; y la PELPAP presentó el ciclo que dará
continuidad a esta jornada de
propuestas, para conocer en detalle las más importantes o prioritarias; así
como la creación de un observatorio para el seguimiento político, técnico y
ciudadano de las mismas.
A continuación si es de tu interés puedes leer la propuesta presentada por la Plataforma El Litoral per al Poble.
Il·lustres representants de les
administracions públiques presents en la taula; presidenta de la Federació
d'Associacions de Veïns i Veïnes de València; amigues i amics del litoral
valencià que ens acompanyen; moltes gràcies a totes i tots, en nom de la
Plataforma El Litoral per al Poble, per la vostra presència.
Com es va indicar en les cartes
d'invitació a les administracions –Ministeri de Foment, Generalitat Valenciana,
Diputació, Ajuntament i Autoritat Portuària de València-, l'objectiu d'aquesta jornada és tenir
informació de primera mà sobre els principals
plans, programes i projectes en aplicació o en preparació que porten les
mateixes.
I aquest objectiu es veuria plenament
satisfet si isquera com a conclusió la decisió de constituir un observatori
ciutadà, tècnic i polític per a fer el seguiment de les propostes i possibles
alternatives d’aquestes Jornades i del procés participatiu obert. Un observatori que, si s’consegueix
construir amb solidesa i mantenir amb utilitat, i si l'evolució econòmica,
social, política, territorial i cultural de la realitat observada ho permet,
podria oferir, a l'octubre de 2030, un part positiu als nostres fills i néts,
coherent amb un avanç substancial en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El treball de la Plataforma d’ençà de la
seua constitució està reflectit en el Manifest,
document guia que ha tingut diferents versions elaborades en un procés de
discussió que anava consolidant, al seu torn, la pròpia Plataforma. Aquest Manifest va ser presentat a representants dels
partits polítics, en sengles reunions realitzades abans de les eleccions
municipals i autonòmiques de maig de l'any passat, i de les generals de
desembre.
Donats els venturosos canvis polítics a
nivell local i autonòmic, ha estat possible una certa maduració que queda reflectida
en la darrera versió del Manifest, del qual volem assenyalar alguns aspectes.
SOBRE PLANEJAMENT URBÀ I TERRITORIAL I NO ROTUND A l'ACCÉS NORD
• 6.-
Revisar el Pla
d'Acció Integrada (PAI) del Grau amb un sistema vial que articule la
continuïtat de l'Avinguda de França i l'Albereda amb un eix per als vianants
nord-sud que utilitze la passarel·la Cuc de Llum i s'integre en la xarxa urbana
de ciclovies i passeigs, connectant amb el Passeig Marítim i formant part de la
recuperació del final del llit històric del riu Túria com a zona verda i descontaminada.
• 7.- Revisar el Pla Especial (PE) de la Dàrsena Històrica i exigir la condonació del
deute i protegir tot el Patrimoni Públic d’aquella i de l’entorn
del Marítim, reutilitzant, eliminant o traslladant les bases de la Copa del
Amèrica.
• 8.- Revisar el planejament del Port de València en relació amb els de Sagunt i Gandia,
renunciant a l'accés nord –l’únic túnel que falta en el litoral és el de la
prolongació ferroviària de l’Asserradora-, ajustant les previsions d'expansió.
Davant
el fracàs de la ZAL del port de València, revisar també el seu plantejament
envers els drets dels legítims propietaris, per a retornar al seu ús
tradicional o donar-li utilitat per a la ciutat.
• 9.- Revisar el planejament territorial en el litoral valencià en relació amb la
normativa europea de protecció de costes, contaminació marina, prospeccions
petrolíferes, canvi climàtic, recuperació de sòl públic, protecció del
patrimoni natural, cultural i paisatgístic i prevenció de catàstrofes naturals
o provocades (riuades, incendis, etc).
• En el
punt 10 segueix vigent l'exigència
que la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València (aprovat
en 1988) ha de tenir una visió metropolitana coherent amb el marc europeu i les
necessitats locals en aspectes estratègics de mobilitat, urbanització, defensa
de l'horta, ocupació, desenvolupament industrial, turisme sostenible i medi
ambient; amb recerca, desenvolupament i innovació en els nous models de
producció i de consum de la societat post crisi, que no pot ni ha de seguir
aplicant els anteriors models, ja caducs.
Avui
preguntem al secretari general per la situació del Pla d'Acció Territorial
Metropolità i la seua relació amb el Pla d'Acció Territorial de Protecció de
l'Horta de València.
SOBRE LES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
• En
2009 el Ministeri de Foment va aprovar l'augment de capacitats i millores
funcionals de la V30, des del seu
origen en l'A7 fins al port i Pinedo, incloent connexions vials a càrrec
de la Generalitat i l'Ajuntament i afectant habitatges i hortes en la zona sud,
sobretot a Castellar-Oliveral, i dotacions urbanes en el nord, inclòs el
tanatori municipal.
En
conseqüència cal preguntar i avui ho fem, pels estudis econòmics, socials i
ambientals que justifiquen o permeten aquestes obres.
·
D’altra banda queda pendent des del segle passat la necessària prolongació
del soterrament de la línia del FFCC, des de la Avda de França passant per sota
de l'històric llit del riu Túria, la qual cosa permetria millorar el tram final
de la desitjada connexió urbana de la ciutat amb el port a través del vell llit
del Túria.
SOBRE LA ZAL, EL TRAM FINAL DEL TÚRIA I
EL BARRI DE NATZARET
Davant del preacord aconseguit el passat
17 de maig, entre l'Ajuntament, l'Autoritat Portuària i Generalitat, ens
preguntem:
• ¿Quines són les raons que porten a
l'Autoritat Portuària, a insistir en el manteniment de la totalitat de la ZAL,
aprovada en 1999 per les administracions d’aleshores?
És veritat que s'ha destruït
l'horta de la Punta i que la intensa urbanització de l’àrea fa que la
recuperació de l'ús agrícola implique un cost que podria ser inassumible per una
ciutadania que -no ho obliden, senyors de la APV- aporta els recursos públics a
un port que més que autònom sembla autàrquic.
Com també és veritat que es va
expulsar a 135 famílies, que segueix essent una infraestructura il·legal (com
ho ha confirmat el Tribunal Suprem en sentència ferma de 2015), i que “visto lo
visto” segueix essent una dotació inerta.
Creiem que les alternatives
funcionals que articulen els ports de València, Sagunt i Gandia, amb les seues
respectives ZAL i terminals de passatgers, segueixen sent pertinents i són
deutores d’un judiciós estudi comparatiu de factibilitat integral. Algunes
d'elles van ser arreplegades, fa 20 anys, per l'estudi de La València marítima de 2000.
En el preacord aconseguit en la
comissió del Consell d'Administració de l’Autoritat Portuària per a la
Integració Territorial, el port es comprometia a desplaçar la rotonda que va
construir sobre la desembocadura del vell llit per a poder culminar el Jardí
del Túria amb un parc de desembocadura simètric al parc de Capçalera. Aquesta
obra hauria de ser dissenyada amb una àmplia i rigorosa participació política,
tècnica i ciutadana.
I cal recordar que la
problemàtica de la innundabilitat sobre Natzaret restarà sense resoldre si no
es realitza una adequada obertura de l'històric vell llit del Túria al mar.
SOBRE LES PLATGES AL NORD I AL
SUD DEL PORT
Exigim al Ministeri del Medi Ambient, que determine i aplique les mesures
correctores necessàries per frenar l'erosió de les platges, tant del nord com
del sud, causada per les successives ampliacions del Port de València, complint
així la normativa europea que estableix clarament que la responsabilitat i
reparació de qualsevol dany o perjudici recau obligatòriament sobre el causant
dels mateixos.
Exigim igualment a les autoritats competents
la immediata devolució de les seues propietats als veïns de la Devesa del Saler
afectats per una delimitació que els va incloure a posteriori dins l'àrea del
domini marítim-terrestre, atés que, al seu moment, havien adquirit i escripturat
els seus habitatges legalment, complint tots els requisits preceptius.
SOBRE LES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT
• Volem i tenim el dret a saber el grau de compliment del Pla
Director de Sanejament i Depuració de les aigües residuals de la Comunitat
Valenciana, aprovat mitjançant el decret 7/1994, d'11 de gener del Govern
Valencià, referent a al sanejament dels municipis i a la protecció de l’Albufera.
• Volem
conèixer les solucions a la problemàtica de sanejament de les platges
d'Alboraia i Malva-rosa -específicament, a la contaminació de la séquia i
l’emissari de Vera-, així com al tram final del vell llit a la vora de Moreres
i Natzaret.
SOBRE LA DÀRSENA HISTÒRICA
La dàrsena històrica està cridada a ser
el punt convergent d'una nova centralitat urbana que ha de complir dues
condicions fonamentals:
• Una òptima accessibilitat multimodal, comptant amb el
funcionament de la T2; amb la
continuïtat de l'Avinguda de França (que implica la prolongació nord del túnel
de l’Asserradora) i amb una connexió per als vianants i de carril bici
Alboraia-Albufera, integrada en l'anell verd urbà i metropolità.
• Una gran diversitat d'usos, prevalent la defensa de l'espai
públic per a gaudi de les persones i coherent amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Entenem
que els hereus del Consorci València 2007, gestor de la Marina i de la Copa
Amèrica i soci del Circuit de Fórmula 1 –negocis per a uns quants i ruïna per a
la ciutat i el 99% dels seus habitants-, estiguen cercant què fer amb els
artefactes dipositats a les vores (bases de la Copa) i a l’interior de la
dàrsena, i amb el deute de 420 milions d'euros.
Per la
nostra part –repetim un altre cop- exigim: La condonació del deute o el seu
pagament pels beneficiaris del negoci.
SOBRE LA INCIDÈNCIA SOCIAL
Exigim a
l’Ajuntament, Generalitat i Govern central que tota l’actuació sobre el tema
que ens ocupa tinga com a objectiu transversal l’erradicació de la pobresa i
l’acompliment dels drets humans de les persones dels nostres barris (habitatge,
treball, serveis socials, educació, etc), fomentant un model econòmic
alternatiu que no genere desigualtats, ni emprobriment, ni desequilibri ecològic.
Si les
competències de la APV van de Sagunt a Gandia; si l'àrea metropolitana de
València va de la Pobla de Farnals a Torrent i si els barris del litoral urbà
de la capital van de la Malva-rosa a Natzaret, la Plataforma El Litoral per al
Poble està oberta a tots els agents que actuen en aquest territori, amb la
condició fundacional d'actuar en defensa de l'espai públic i estar al servei de
la gent. Esperem que aquestes jornades i, especialment la d'avui, siguen pedra
angular del procés participatiu que concloga amb la creació de l'observatori en 2018, que puga emetre un
part positiu en 2030 sobre la Ciutat-Mar-Horta-Port.
Moltes gràcies.
Comentarios
Publicar un comentario