LA VALENCIA MARÍTIMA DE 2030. PROPUESTAS

Con la sesión de Propuestas tenida el martes 18 en MuViM  se acaban las I JORNADAS organizadas por La Plataforma El Litoral per al Poble (PELPAP)  de reflexión y propuestas oficiales y vecinales sobre el litoral urbano y metropolitano de Valencia, con el título de La Valencia Marítima de 2030.

En esta última sesión participaron representantes  de la Generalitat Valenciana,  Ayuntamiento y Autoridad Portuaria informando de los principales planes, programas y proyectos en curso o en preparación en el litoral y el puerto. La Federación de Asociaciones de Vecinos/as de Valencia planteó los temas de mayor interés en el área para los colectivos federados; y la PELPAP presentó el ciclo que dará continuidad  a esta jornada de propuestas, para conocer en detalle las más importantes o prioritarias; así como la creación de un observatorio para el seguimiento político, técnico y ciudadano de las mismas. 

A continuación si es de tu interés puedes leer la propuesta presentada por la Plataforma El Litoral per al Poble.


Il·lustres representants de les administracions públiques presents en la taula; presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de València; amigues i amics del litoral valencià que ens acompanyen; moltes gràcies a totes i tots, en nom de la Plataforma El Litoral per al Poble, per la vostra presència.

Com es va indicar en les cartes d'invitació a les administracions –Ministeri de Foment, Generalitat Valenciana, Diputació, Ajuntament i Autoritat Portuària de València-, l'objectiu d'aquesta jornada és tenir informació de primera mà sobre els principals plans, programes i projectes en aplicació o en preparació que porten les mateixes.

I aquest objectiu es veuria plenament satisfet si isquera com a conclusió la decisió de constituir un observatori ciutadà, tècnic i polític per a fer el seguiment de les propostes i possibles alternatives d’aquestes Jornades i del procés participatiu obert. Un observatori que, si s’consegueix construir amb solidesa i mantenir amb utilitat, i si l'evolució econòmica, social, política, territorial i cultural de la realitat observada ho permet, podria oferir, a l'octubre de 2030, un part positiu als nostres fills i néts, coherent amb un avanç substancial en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El treball de la Plataforma d’ençà de la seua constitució està reflectit en el Manifest, document guia que ha tingut diferents versions elaborades en un procés de discussió que anava consolidant, al seu torn, la pròpia Plataforma. Aquest Manifest va ser presentat a representants dels partits polítics, en sengles reunions realitzades abans de les eleccions municipals i autonòmiques de maig de l'any passat, i de les generals de desembre.

Donats els venturosos canvis polítics a nivell local i autonòmic, ha estat possible una certa maduració que queda reflectida en la darrera versió del Manifest, del qual volem assenyalar alguns aspectes.

SOBRE PLANEJAMENT URBÀ I TERRITORIAL I NO ROTUND A l'ACCÉS NORD

•   6.- Revisar el Pla d'Acció Integrada (PAI) del Grau amb un sistema vial que articule la continuïtat de l'Avinguda de França i l'Albereda amb un eix per als vianants nord-sud que utilitze la passarel·la Cuc de Llum i s'integre en la xarxa urbana de ciclovies i passeigs, connectant amb el Passeig Marítim i formant part de la recuperació del final del llit històric del riu Túria com a zona verda i descontaminada.

•   7.- Revisar el Pla Especial (PE) de la Dàrsena Històrica i exigir la condonació del deute i protegir tot el Patrimoni Públic d’aquella i de l’entorn del Marítim, reutilitzant, eliminant o traslladant les bases de la Copa del Amèrica.

•   8.- Revisar el planejament del Port de València en relació amb els de Sagunt i Gandia, renunciant a l'accés nord –l’únic túnel que falta en el litoral és el de la prolongació ferroviària de l’Asserradora-, ajustant les previsions d'expansió.

     Davant el fracàs de la ZAL del port de València, revisar també el seu plantejament envers els drets dels legítims propietaris, per a retornar al seu ús tradicional o donar-li utilitat per a la ciutat.

•   9.- Revisar el planejament territorial en el litoral valencià en relació amb la normativa europea de protecció de costes, contaminació marina, prospeccions petrolíferes, canvi climàtic, recuperació de sòl públic, protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i prevenció de catàstrofes naturals o provocades (riuades, incendis, etc).

•   En el punt 10 segueix vigent l'exigència que la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València (aprovat en 1988) ha de tenir una visió metropolitana coherent amb el marc europeu i les necessitats locals en aspectes estratègics de mobilitat, urbanització, defensa de l'horta, ocupació, desenvolupament industrial, turisme sostenible i medi ambient; amb recerca, desenvolupament i innovació en els nous models de producció i de consum de la societat post crisi, que no pot ni ha de seguir aplicant els anteriors models, ja caducs.

     Avui preguntem al secretari general per la situació del Pla d'Acció Territorial Metropolità i la seua relació amb el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta de València.
SOBRE LES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
•   En 2009 el Ministeri de Foment va aprovar l'augment de capacitats i millores funcionals de la V30, des del seu origen en l'A7 fins al port i Pinedo, incloent connexions vials a càrrec de la Generalitat i l'Ajuntament i afectant habitatges i hortes en la zona sud, sobretot a Castellar-Oliveral, i dotacions urbanes en el nord, inclòs el tanatori municipal.

     En conseqüència cal preguntar i avui ho fem, pels estudis econòmics, socials i ambientals que justifiquen o permeten aquestes obres.

·      D’altra banda queda pendent des del segle passat la necessària prolongació del soterrament de la línia del FFCC, des de la Avda de França passant per sota de l'històric llit del riu Túria, la qual cosa permetria millorar el tram final de la desitjada connexió urbana de la ciutat amb el port a través del vell llit del Túria.
SOBRE LA ZAL, EL TRAM FINAL DEL TÚRIA I EL BARRI DE NATZARET

Davant del preacord aconseguit el passat 17 de maig, entre l'Ajuntament, l'Autoritat Portuària i Generalitat, ens preguntem:

•   ¿Quines són les raons que porten a l'Autoritat Portuària, a insistir en el manteniment de la totalitat de la ZAL, aprovada en 1999 per les administracions d’aleshores?

     És veritat que s'ha destruït l'horta de la Punta i que la intensa urbanització de l’àrea fa que la recuperació de l'ús agrícola implique un cost que podria ser inassumible per una ciutadania que -no ho obliden, senyors de la APV- aporta els recursos públics a un port que més que autònom sembla autàrquic.

     Com també és veritat que es va expulsar a 135 famílies, que segueix essent una infraestructura il·legal (com ho ha confirmat el Tribunal Suprem en sentència ferma de 2015), i que “visto lo visto” segueix essent una dotació inerta.

     Creiem que les alternatives funcionals que articulen els ports de València, Sagunt i Gandia, amb les seues respectives ZAL i terminals de passatgers, segueixen sent pertinents i són deutores d’un judiciós estudi comparatiu de factibilitat integral. Algunes d'elles van ser arreplegades, fa 20 anys, per l'estudi de La València marítima de 2000.

     En el preacord aconseguit en la comissió del Consell d'Administració de l’Autoritat Portuària per a la Integració Territorial, el port es comprometia a desplaçar la rotonda que va construir sobre la desembocadura del vell llit per a poder culminar el Jardí del Túria amb un parc de desembocadura simètric al parc de Capçalera. Aquesta obra hauria de ser dissenyada amb una àmplia i rigorosa participació política, tècnica i ciutadana.

     I cal recordar que la problemàtica de la innundabilitat sobre Natzaret restarà sense resoldre si no es realitza una adequada obertura de l'històric vell llit del Túria al mar.

SOBRE LES PLATGES AL NORD I AL SUD DEL PORT

     Exigim al Ministeri del Medi Ambient, que determine i aplique les mesures correctores necessàries per frenar l'erosió de les platges, tant del nord com del sud, causada per les successives ampliacions del Port de València, complint així la normativa europea que estableix clarament que la responsabilitat i reparació de qualsevol dany o perjudici recau obligatòriament sobre el causant dels mateixos.

     Exigim igualment a les autoritats competents la immediata devolució de les seues propietats als veïns de la Devesa del Saler afectats per una delimitació que els va incloure a posteriori dins l'àrea del domini marítim-terrestre, atés que, al seu moment, havien adquirit i escripturat els seus habitatges legalment, complint tots els requisits preceptius.
SOBRE LES INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT
•   Volem i tenim el dret a saber el grau de compliment del Pla Director de Sanejament i Depuració de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el decret 7/1994, d'11 de gener del Govern Valencià, referent a al sanejament dels municipis i a la protecció de l’Albufera.

•   Volem conèixer les solucions a la problemàtica de sanejament de les platges d'Alboraia i Malva-rosa -específicament, a la contaminació de la séquia i l’emissari de Vera-, així com al tram final del vell llit a la vora de Moreres i Natzaret.
SOBRE LA DÀRSENA HISTÒRICA
La dàrsena històrica està cridada a ser el punt convergent d'una nova centralitat urbana que ha de complir dues condicions fonamentals:

•   Una òptima accessibilitat multimodal, comptant amb el funcionament de la T2; amb la continuïtat de l'Avinguda de França (que implica la prolongació nord del túnel de l’Asserradora) i amb una connexió per als vianants i de carril bici Alboraia-Albufera, integrada en l'anell verd urbà i metropolità.
•   Una gran diversitat d'usos, prevalent la defensa de l'espai públic per a gaudi de les persones i coherent amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Entenem que els hereus del Consorci València 2007, gestor de la Marina i de la Copa Amèrica i soci del Circuit de Fórmula 1 –negocis per a uns quants i ruïna per a la ciutat i el 99% dels seus habitants-, estiguen cercant què fer amb els artefactes dipositats a les vores (bases de la Copa) i a l’interior de la dàrsena, i amb el deute de 420 milions d'euros.
Per la nostra part –repetim un altre cop- exigim: La condonació del deute o el seu pagament pels beneficiaris del negoci.
SOBRE LA INCIDÈNCIA SOCIAL
Exigim a l’Ajuntament, Generalitat i Govern central que tota l’actuació sobre el tema que ens ocupa tinga com a objectiu transversal l’erradicació de la pobresa i l’acompliment dels drets humans de les persones dels nostres barris (habitatge, treball, serveis socials, educació, etc), fomentant un model econòmic alternatiu que no genere desigualtats, ni emprobriment, ni desequilibri ecològic.
Si les competències de la APV van de Sagunt a Gandia; si l'àrea metropolitana de València va de la Pobla de Farnals a Torrent i si els barris del litoral urbà de la capital van de la Malva-rosa a Natzaret, la Plataforma El Litoral per al Poble està oberta a tots els agents que actuen en aquest territori, amb la condició fundacional d'actuar en defensa de l'espai públic i estar al servei de la gent. Esperem que aquestes jornades i, especialment la d'avui, siguen pedra angular del procés participatiu que concloga amb la creació de l'observatori en 2018, que puga emetre un part positiu en 2030 sobre la Ciutat-Mar-Horta-Port.
Moltes gràcies.

Comentarios

¿Quieres enviarnos alguna queja o comentario?