martes, 28 de noviembre de 2017

TESTOS I PINTURA: LA CIUTAT NO POT ESPERAR MÉS


Vicente Torres Castejón | Economista 26.11.2017 | Levante EMV
Les polítiques de mobilitat del nou Ajuntament de València, generalment personalitzades en la figura del regidor de Mobilitat Sostenible, estan sent objecte des del mateix inici del mandat, d'un dur atac dels partits de l'oposició i de certes entitats amb abundant reflex en la premsa, utilitzant arguments recurrents de "improvisació, càrrega ideològica, falta de consens", etcètera.

D'entrada, cal dir que és positiu que es parle, fins i tot que es discrepe, en este assumpte com en tots. Un dels problemes que tenia esta ciutat és que hi havia poques oportunitats d'opinar i menys de participar, i ara moltes veus s'atrevixen a fer-ho, encara que en ocasions de manera poc prudent. Forma part de l'aprenentatge de la participació. El que importa és saber també escoltar, per a arribar a consensos que beneficien a tota la ciutat, i no quedar-se amb l'opinió o l'interés particular, ni amb la rutina de deixar les coses com estaven.

Per esta raó es va constituir la Mesa de la Mobilitat, amb una participació creixent i un interés que no decau, havent passat d'unes 40 entitats en el seu inici fa dos anys, a més de 80 en l'actualitat.

Les actuacions municipals que són objecte de dura crítica no responen cap ideologia sectària, ni són cap «invent». En este món està ja quasi tot inventat. Moltes ciutats del nostre entorn les venen aplicant des de fa dècades a Europa i també a Espanya, encara que de manera aïllada. Encara no estan generalitzades, no formen part de la nostra cultura política i professional. Havien quedat fora del debat polític assumptes com la qualitat de vida, la salut, la prevenció d'accidents, la contaminació o el canvi climàtic. Es donava per normal que el 70% de l'espai públic estiguera sacrificat per a la minoria motoritzada.

Encara així, no falten exemples en ciutats espanyoles d'actuacions pioneres impulsades per alcaldes de diferents signes. Com José Ángel Cuerda, del PNB, a Vitòria; Miguel Anxo Fernández, del BNG, a Pontevedra; Gabino de Lorenzo, del PP, en Oviedo; Odón Elorza, del PSE, a Sant Sebastià...

Després d'un parell de dècades, en les seues ciutats les polítiques de la mobilitat sostenible ja formen part de la cultura i l'orgull ciutadans, sense veure's afectades per canvis de govern municipal. És lamentable que altres polítics dels mateixos partits citats no hagen sabut o no s'hagen atrevit a imitar-los en les seues ciutats, tampoc a València. Hem perdut 30 anys.

Tanmateix, alguns edils locals van formular en el seu moment bones intencions. Francisco Camps, quan era regidor de Trànsit, defenia la conveniència de restringir el trànsit en el centre (Levante, 14-03-1993). Jorge Bellver, des del mateix càrrec i partit, afirmava que «el Centre Històric no necessita més cotxes...i les mesures que s'adopten no han d'anar encaminades a facilitar l'entrada en el centre de la ciutat, sinó tot el contrari» (23-11-2000). Lamentablement, eixos desitjos no es van materialitzar.

Les mesures que s'estan aplicant en la nostra ciutat -protecció i millora de l'espai per als vianants, limitacions de velocitat, restriccions d'accés a Ciutat Vella, augment de les places de càrrega i descàrrega i de l'aparcament de residents, canvis en la xarxa d'EMT, expansió de la xarxa ciclista, baixar les motos de les voreres€- no són improvisacions, ni s'introduïxen per sorpresa. S'han explicat, s'han debatut amb els afectats, encara que no sempre ha sigut possible el consens. Alguns professionals les veníem proposant des de feia dècades. Es critica la utilització de pintura i jardineres per a preservar àrees per als vianants, quan a Nova York l'estan fent des de fa deu anys, fins i tot utilitzant grans roques.

Moltes d'estes actuacions estaven arreplegades en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), aprovat pel PP al desembre de 2013, pel que sembla amb poca intenció d'aplicar-ho. Encara així, citem l'Anell Ciclista per la Ronda Interior, preparat pel PP i ara per fi executat, després de «reparar» els problemes administratius i tècnics del projecte heretat, i millorar-ho significativament.

És lamentable que una àrea tan important per a la ciutat, com és la mobilitat, els partits de l'oposició la utilitzen per a una campanya d'assetjament al primer govern municipal que s'està atrevint a portar a València la normalitat, recuperant l'espai públic per a la gent, canviant a poc a poc el disseny urbà de carrers i places. Seria desitjable una voluntat de consens, aportant idees, fins i tot crítiques constructives, en lloc de desqualificacions. Mentrestant, convé recordar una altra encertada frase de l'aleshores regidor Bellver: "preferisc equivocar-me al fet que se'm puga acusar d'inactivitat". La ciutat no pot esperar més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario