Últimes notícies sobre el barri de Natzaret

miércoles, 7 de febrero de 2018

FEBRER DE 1976... LA UNIÓ FA LA FORÇA. PER QUÈ NO AVUI TAMBÉ?


El 10 de febrer de 1976 a la vesprada, ara fa 42 anys, estava prevista una assemblea amb la presència del darrer alcalde franquista Ramon Izquierdo per entregar-li les 1500 signatures amb dues reivindicacions bàsiques: la prohibició de circulació de camions amb troncs pels carrers del barri i la col•locació d'un semàfor a l'entrada de Natzaret per evitar més víctimes mortals. 

Un grup de veïnes i veïns de Natzaret feia mesos que venien treballant la constitució d’una associació veïnal. Com a estratègia s’optà per arreplegar casa per casa signatures entre el veïnat sobre aquelles dues reivindicacions, aprofitant l’acció per explicar-li la necessitat d’ajuntar-se tots i totes en una associació veïnal per tal de tenir més força.

El matí d’aquell 10 de febrer un d’aquells troncs gegants la circulació dels quals es volia eliminar se soltà de la plataforma que el transportava i rodà contra la  façana del cine Los Ángeles empaitant una veïna que duia al braç el seu infantó. Afortunadament el xiquet se salvà però no la mare que restà morta sota el tronc.


La notícia va commoure tot el veïnat, i quan les autoritats enviaren a retirar el tronc, un grup de dones s’hi oposà vetlant fins a l’hora de l’assemblea que no fora llevat el tronc: “Que l’alcalde passe pel davant i li caiga la cara de vergonya!”. A les 19:30 h. de la vesprada, el cine on s’havia demanat permís per fer-hi l’assemblea estava ple que no hi cabia una agulla, i l’alcalde no tingué més remei que passar entre el tronc i la paret. 

El veïnat, indignat, explotà abocant espontàniament totes les reivindicacions fins aleshores contingudes per la por de la dictadura i la manca d’organització popular. Després de tres hores d’assemblea, l’alcalde no tingué més remei que prometre la col•locació del semàfor i la prohibició del trànsit de troncs per la barriada. En acabant, Marcial Martínez, que moderava l’assemblea, animà el veïnat a acudir a les assemblees de carrer que en els propers dies es convocarien per tal d’escollir dos delegats de cada carrer i assistir onze dies més tard a la reunió prevista per constituir una junta gestora. Al mateix temps invitava a totes aquelles persones que estigueren d’acord en la creació d’una associació veïnal a deixar les seues dades personals a l’eixida de l’assemblea. Fins i tot l’alcalde es veié en la tessitura d’animar el veïnat a constituir l’associació, amb la qual cosa estava assegurada la seua legalitat per a tranquil•litat del veïnat en aquells anys en què no era gens fàcil fer reunions d’aquella índole. Així que, a l’eixida, faltaven mans per apuntar els noms de tothom que volia apuntar-s’hi.

42 anys després no hi ha racó del barri on no hi haja un senyal de les conquestes del veïnat mitjançant la seua organització popular, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret. Si amb la unió de tot el veïnat vam ser capaços de tant, no hauríem de perdre la memòria i contar-ho als fills i filles tot animant-los a prendre consciència que sense organització popular és difícil aconseguir millores.

No ho oblides. L’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret t’invita a fer-te’n soci o sòcia. T’hi esperem.

Ramon Arqués Grau, President

No hay comentarios:

Publicar un comentario