lunes, 5 de febrero de 2018

L'AGONIA DE L'HORTA


Josep Bort 04.02.2018, Levante-EMV
De la mateixa manera que les primeres grans civilitzacions de la Història van originar-se gràcies a les condicions naturals del Llevant mediterrani, Mesopotàmia i Persia, València deu el seu origen a les condicions naturals i geogràfiques de la seua plana. La fertilitat de la terra, el clima i la disponibilitat d´aigua, a la vora de les distàncies estratègiques, foren les condicions bàsiques que van dibuixar la distribució dels assentaments sobre el nostre territori

Al llarg de molts segles, l´Horta ha subministrat aliment a la ciutat i a l´àrea metropolitana, fins i tot ha estat capaç d´exportar-ne l´excedent. El riu i els aqüífers subministraven l´aigua necessària per a l´agricultura; per a la vida. Aquelles condicions naturals i equilibrades han desaparegut. Les hem fet desaparéixer. Domesticàrem el riu, però també contaminàrem aqüífers i acabàrem amb els canals de comercialització curta, subjugant-nos a la mà, no-tan-invisible, del mercat.

Hui, al nostre present globalitzat, es parla molt de l´Horta. Però, realment volem preservar-la? La resposta, crec poder afirmar quasi de manera unànime, és positiva. Però, amb tota claredat, hem de ser conscients que o regulem els seus usos o, més be prompte que tard, sols ens quedarà dde l´horta poc més que un nostàlgic record.

L´Horta és un paisatge agrícola, viu per definició, però és un paisatge productiu tremendament fràgil davant les condicions del mercat. Per això, hem de protegir-la. Salvaguardar-la d´aquells interessos que no l´estimen ni la valoren com a recurs agrícola, cultural, natural, històric i paisatgístic. Com a paisatge productiu, hem d´aconseguir que tinga una tendència cap a l´excel·lència que garantisca la seua vida i la prosperitat de totes les persones que hi treballen. Clar que cal protegir els llauradors i les llauradores, però sense l´Horta desapareixeran.

Baixa rendibilitat dels conreus, abandonament agrícola, falta de relleu generacional i fagocitació de l´Horta per desenvolupaments urbans són, només, alguns del símptomes de la malaltia. L´Horta de València està convalescent des de fa molts anys i necessitava que algú en fera el diagnòstic i, principalment, prescrivira el seu tractament. En definitiva, hem de treure-la de l´infinit caos quotidià al que l´hem abocada. I és per això, per dignificar la vida dels qui hi treballen, perquè no estem per dilapidar un recurs tan valuós capaç de produir tres collites a l´any, perquè tenim dret a una alimentació de qualitat, que no ho serà si no és de proximitat, que tenim l´obligació de posar els mitjans necessaris per a revertir la situació patològica en què es troba.

I això és el que fan la Llei de l´Horta i el Pla d´Acció Territorial: crear el marc que vetlarà pel futur de l´Horta, malgrat els interessos tendenciosos que aboquen a la seua destrucció. Analitzant-la com el sistema productiu que és, pensant en els llauradors i llauradores, considerant una agricultura i uns mercats possibilistes, obrint noves oportunitats econòmiques, aprofitant les potencialitats del paisatge (cultural, històric, excel·lent, viu, canviant i vibrant) i garantint la major resiliència del nostre territori front als vinents escenaris de canvi climàtic i de descarbonització de l´economia.

L´Organització de les Nacions Unides per a l´Alimentació i l´Agricultura (FAO), no va designar per casualitat València Capital Mundial de l´Alimentació Sostenible el 2017. Ho va fer per la implicació de la ciutat i el seu alcalde amb un model alimentari de proximitat, de qualitat i sostenible, però també per la situació privilegiada de la ciutat en l´Horta. Ara fa un mes, l´alcalde, Ribó, acompanyat de representants de la FAO va anunciar que la ciutat acollirà un Centre Mundial de l´Alimentació Sostenible. Pot haver-hi millor oportunitat? Cal que comencem a construir des d´un nou marc possibilista, il·lusionant i esperançador. L´Horta és agricultura, és territori i és la nostra forma de vida conformada així al llarg dels segles. Deia el rencentment desaparegut Nicanor Parra que creiem ser país i a penes som paisatge, encara estem a temps perquè els i les qui treballen l´Horta continuen sent qui dibuixen el paisatge amb les seues collites, dignament, per així poder ser país. I que tots en gaudim.


No hay comentarios:

Publicar un comentario