Carles Dolç 18.02.2018 | Levante EMV
En els últims trenta anys en la gran majoria de les ciutats europees s´estan fent canvis significatius en els carrers, les avingudes i les places. Per a millorar el benestar dels ciutadans, sanejar el medi ambient i previndre els efectes del canvi climàtic, s´hi planten més arbres, es posen límits al trànsit de vehicles a motor, augmenten les zones per a vianants i s´amplien les voreres. Voreres més amples i reducció de calçada, el contrari del que es feu als anys cinquanta, quan les ciutats s´organitzaren per donar cabuda als automòbils. Amb eixe objectiu, moltes places es van convertir en aparcaments i es retallà l´espai dels vianants, com es va fer amb els massissos centrals de les granvies de València reduint la seua amplària. És eixe un criteri que s´ha utilitzat en molts carrers nous dels nostres municipis: voreres residuals, més apropiades per als gats que per als humans, predomini absurd i desproporcionat de la calçada, fins i tot en vies on només entren els residents, i absència d´arbres.
L´experiència d´uns espais públics concebuts així, amb el pas dels anys va dur a reflexionar sobre els seus inconvenients i recuperar les diverses funcions del carrer. El carrer és un espai per a passar però també és un espai per a estar. Els primers usuaris del carrer és la gent que camina i no pareix lògic que si, com és habitual en les nostres ciutats, menys d´una tercera part dels desplaçaments es fan en vehicles privats, els cotxes acaparen fins al 80 % de l´espai. Pels carrers i les places es transita, es conversa, s´observa els comerços i les arquitectures, i també es passeja pel gust de fer-ho. Les persones grans –cada volta hi ha més població major– les discapacitades i els xiquets han de poder transitar amb tranquil·litat, sense perills. Els carrers són espais de comunicació i de sociabilitat que necessiten dimensions humanes, de les quals una de les condicions és que tinguen l´amplària que es necessita per a estar. Les transformacions que es fan progressivament al carrer de Sant Vicent a València, que s´iniciaren amb el tram entre les places de la Reina i de l´Ajuntament, i que ara es perllonguen fins a la d´Espanya, ne són un exemple: ampliació de voreres, disminució dels rastells, creació de rampes que eliminen obstacles en els passos de vianants, plantació d´arbres, situar puntualment cadires? I hi ha més dinamisme comercial quan es passeja amb més tranquil·litat.
Comentarios
Publicar un comentario