EL PROYECTE URBANÍSTIC DEL GRAU, CONTINUÏSTA RESPECTE AL MODEL DEL PP


Els agents socials lamenten que la proposta del PSPV s´assembla a l´urbanisme de grans projectes del PP

MARTA NAVARRO (València)| 29 d'ag, 2018 - Diarijornada.coop

L’objectiu era adaptar el pla urbanístic del PP per als barris marítims al «nou model d’urbanisme sostenible». El 23 d’agost es feia públic el disseny, no definitiu, del Programa d'Actuació Integrada (PAI) del Grau de València, pilotat pel PSOE. Però, segons han denunciat diferents agents socials públicament, és molt similar al que el PP havia encarregat per a la zona.

El projecte ha estat elaborat pels arquitectes José María Tomás i Remedios Vicens, i presentat davant el regidor de Desenvolupament Urbà, Vicent Sarrià. Conserva l’edificabilitat residencial i terciària de l’anterior plantejament i manté el model del PP pel que fa a la construcció de grans gratacels. En concret, 20 torres de 30 plantes i una altra de 45 plantes i 150 metres de llargària, que serà l’edifici més alt de la ciutat. Es construiran un total de 2.550 habitatges. 

Portar el riu fins a la mar i soterrar les vies del tren

La nova ordenació del PAI del Grau permetrà, si finalment es porta a terme, acabar el Jardí del Túria, però no amb la mida requerida, tant per l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, com per l’Associació de Veïns de Natzaret, que reclamen que el llit del riu hauria de mantenir la seua amplària original,de 60 metres, fins el Grau i Natzaret.

En aquest sentit, Julio Moltó, membre de l’Associació de Veïns de Natzaret, assenyala que el que vol el veïnat és que el riu Túria desemboque a la mar, «no només per un tema estètic, sinó també pel perill d’una inundació», ja que considera que València no està preparada pel cas que caiguera una gota freda, i a hores d’ara tota l’aigua aniria per l’històric llit del Túria a parar a Natzaret. A més, creu necessari un col·lector, ja que a la desembocadura del riu actualment es produeix l’acumulació d’aigües residuals. 

Amb l'actual proposta del PSPV, «el que plantegen és una cosa pareguda al que van fer en el seu dia, un Scalextric», diu Moltó. Per això, reclama que «hi ha d’haver un compromís, clar i firmat amb finançament, de les tres administracions per a soterrar les vies i per a fer el col·lector; això és bàsic per a portar el llit del Túria fins a la mar i traure el circuit de Fórmula 1 del riu», afirma Moltó, que, a més, pensa que fins que les vies del tren no estiguen soterrades, no es podrà fer el col·lector, ja que «són dues grans estructures que es poden interferir».

La proposta del PSPV planteja sobrevolar les vies amb un pont, mentre que Compromís i València en Comú opten per soterrar-les, segons ha publicat el partit morat a Twitter, perquè els barris «no poden estar dividits» per aquestes vies.

Natzaret està confinat entre el port de València, la Marina Real i la Ciutat de les Arts i les Ciències, perquè les polítiques urbanes municipals han prioritzat el creixement del port. Tot i estar aïllat, Julio Moltó explica que el barri «té una posició estratègica, perquè està entre el nord i el sud del litoral, i entre l’est i l’oest de la ciutat, i eixa situació té un gran potencial de vertebració alternativa al que fins ara hi havia damunt la taula».

Josepa Cucó, antropòloga de la Universitat de València, explica a La distruzione creativa della città mediterranea (2014) que durant les últimes dècades als poblats marítims ha existit una dualitat que ha marginat els territoris del sud. Mentre que al nord es consoliden les funcions residencial, turística i d’oci, «els territoris del sud se supediten a l’activitat portuària».

Les conseqüències del que l’antropòloga anomena «urbanisme empresarial» són «els grans esdeveniments i projectes que, d'una banda, alimenten la gentrificació i el turisme d’elit, i, de l'altra, augmenten la precarietat i fa que es consoliden estigmes barrials». Tot això s’ha produït en aquests barris valencians, segons Cucó, per la «supremacia del port de València i la seua competitivitat», per la qual se «sacrifica el benestar dels Poblats Marítims i s’hipoteca el futur del litoral».

Julio Moltó creu que, per a revertir aquest tipus d’urbanisme, la connexió de la ciutat amb el litoral s’ha de fer a través del Jardí del Túria, «i donar-li continuïtat cap al sud, i allà entrem també en el Pla Especial de Natzaret Est i el tema de recuperar la ZAL com a zona verda», és a dir, el que planteja el col·lectiu Horta és Futur.

La meitat del Grau en mans de grans empreses

Per a Ferran Martínez, senador de Podem, aquest PAI és «un pelotazo de dimensions èpiques en benefici dels de sempre». Ho afirmava així fa uns dies al seu compte de Twitter, on penjava un fil en el qual anunciava que les empreses Atitlan, un grup inversor dirigit per Roberto Centeno —gendre de Juan Roig— i Hayfin, un gran fons de capital risc, han comprat a la Sareb 14.000m2 en el Grau per 4 milions.

Aquestes entitats ja havien comprat en el passat 100.000 metres quadrats (un terç del total de la superfície del PAI) del terreny del Grau per 30 milions. Va ser quan Acinelav, el consorci que havia comprat a l’Ajuntament de Rita Barberá aquesta parcel·la prèviament, va fer fallida. En eixa ocasió, però, l’empresa va pagar 300.000 milions a una administració que després portara a València el circuit de la Fórmula 1.

Hi ha altres empreses que també tenen part del terreny, com ara Martínez Loriente (proveïdor càrnic de Mercadona) i Martinavarro. Aquestes dues estan agrupades junt amb Atitlan i Hayfin en la societat Valere Reoco.

Si aquestes quatre firmes aconseguiren adquirir més del 50% dels terrenys podrien exercir d’agent urbanitzador, segons la legislació autonòmica actual. És a dir, podrien prendre decisions sobre el pla urbanístic adient per al Grau. Això, per Julio Moltó, podria ser perillós per al veïnat perquè aquestes entitats «volen fer negoci i traure la màxima rendibilitat».

Comentarios

¿Quieres enviarnos alguna queja o comentario?