El factor humà cobra gran importància no solament per a previndre sinó també per a evitar la propagació de les flames en entorns habitats
josep calabuig | valència 11.08.2018 | 04:15 Levante EMV
Des que el dilluns, poc després del migdia, es va declarar l'incendi prop de Llutxent, fins dijous, que va quedar controlat, han cremat 3.270 hectàrees en els termes municipals de set municipis valencians. El mateix Llutxent, Pinet i Quatretonda de la Vall d´Albaida i Gandia, Barx, Ador i Ròtova de la Safor. Mig centenar d'habitatges arrasades.
Però, com pot la mà humana previndre's davant l'expansió d'este tipus d'incendis? Levante-EMV s'ha posat en contacte amb Ferran Dalmau, Enginyer forestal i Director de Medi XXI.
«Existix una falta de consciència del risc. La població percep el risc de forma desigual, però en molts casos eixa percepció és nul·la o escassa. Si es viu en una zona de risc s'ha de ser conscient i actuar en conseqüència. Desconéixer les pautes bàsiques d'actuació en cas d'incendi i actuar per instint tal vegada no siga la millor opció. Valorar si la teua casa és segura davant un incendi, preguntar-te si és defendible per part dels bombers o no, és un primer pas. Si no es disposa de la informació necessària per a fer-hi ha professionals com els enginyers forestals que poden ajudar a valorar el nivell de risc», afirma Dalmau.
En referència a l'incendi que ha devastat més de 2.000 hectàrees en la Vall d´Albaida i la Safor, l'enginyer forestal creu que «la deixadesa col·lectiva acaba tenint conseqüències com l'incendi de Llutxent» i confirma que «Estos comportaments es donen en general a Occident. Hi ha molt postureig. Si realment anàrem conscients del problema que tenim damunt de la taula ja hauríem començat a prendre mesures. Les societats modernes occidentals hem abandonat gran part del nostre sector primari i l'activitat econòmica vinculada en el món rural i, especialment en un entorn mediterrani, açò ara té unes conseqüències que estem pagant», advertix.
«El problema de fons -prosseguix l'expert- és que no hi ha una gestió forestal efectiva sobre el territori. La major part dels recursos públics van destinats a extinció i falta una gestió del territori forestal abans de l'incendi». «Òbviament no podem tornar a la sobreexplotació dels boscos que hi havia en el passat, però no podem passar a l'extrem contrari i que les muntanyes siguen un embull impenetrables que, quan crema, cremen en alta intensitat, impossibilitant que els efectius d'extinció puguen controlar el foc», conclou.
Roïna planificació urbanística
Quant a la urbanització en zones forestals, Dalmau seguix la línia de diferents experts en la matèria i conclou que «existix una urbanització en ocasions inadequada en llocs en els quals no s'ha tingut en compte el risc d'incendi forestal». L'especialista planteja en este cas el següent símil: «a ningú se li ocorreria construir una urbanització enmig del llit del Túria, tanmateix, sí que es fa en zones on pugues haver-hi una riuada de foc».
«La millor protecció en nuclis poblats que conviuen amb zones forestals és la prevenció», subratlla Dalmau. «L'autoprotecció dels seus béns i les seues pròpies vides també és responsabilitat seua, no solament de les Administracions públiques. No es pot tirar sempre la culpa als altres. Han d'assumir les seues responsabilitats, que les tenen, pel simple fet de viure on viuen. Són propietaris del risc al que estan exposades les seues vivendes», destaca.
Comentarios
Publicar un comentario