Port Mediterrani, el PAI del Portitxol, el Manhatan de Cullera, el PAI del Grau, el PAI de Benimaclet, el PAI de Torreblanca... En el País Valencià, i al caliu d'una certa reactivació del mercat de la rajola, han revifat durant els darrers mesos diversos projectes que van originar-se durant la bombolla del totxo, o, fins i tot, en alguns casos quan havia finalitzat la festa immobiliària. Amb notables diferències entre ells, EL TEMPS analitza cada un dels plans urbanístics i consulta els experts sobre el risc que hi ha de caure, de nou, al parany del vell model urbanístic i econòmic que va arrasar el territori.
Per Moisés Pérez, 18.09.2018, El Temps
Al costat d'una marjal amb flora i fauna d'espècies protegides, s'ubica un fals dilema que divideix la població de Torreblanca, una població situada a la part litoral de la comarca de la Plana Alta. Es tracta de la famosa -i manipulada- disjuntiva entre ocupació o medi ambient. Mentre l'ajuntament governat pel PSPV-PSOE pregona les bondats econòmiques de reactivar un Programa d'Actuació Integrada (PAI) que contempla la creació de 4000 apartaments, tres hotels i un camp de golf, col·lectius ciutadans i ecologistes neguen que el projecte comporte la creació de llocs de treball. I censuren que la urbanització d'aquesta franja del litoral comportarà una gran afecció al territori. Encara més, critiquen que només busca «salvar els balanços dels bancs i de les empreses implicades».
Torreblanca, però, no és un cas aïllat. Tot i que hi ha diferències molt significatives entre cada programa urbanístic, en els darrers mesos comencen a reactivar-se diversos projectes que l'esclat de la bombolla immobiliària havia soterrat en els calaixos de l'administració i dels promotors. Però també altres actuacions nascudes durant la ressaca del totxo i que contemplen una gran afecció al territori. I que com a conseqüència de la seua gran envergadura havien estat aturades per un Consell que s'esforça a apostar per un model urbanístic diferent del que va promocionar el PP.
Una ciutat a debat
València és la capital d'aquesta nova tendència. Amb el mercat immobiliari reactivant-se a poc a poc i els inversors recuperant el seu apetit pel ciment, el cap i casal concentra dues actuacions urbanístiques que han aixecat polèmica. Entre els barris depauperats de Natzaret i el Grau, a la façana marítima de la ciutat, està previst que es desenvolupe el PAI del Grau. Nascut a l'època daurada de l'urbanisme depredador per part del govern local de Rita Barberá, en la seua primera versió es pretenia construir més de 4.000 habitatges en una de les zones més cotitzades per la seua proximitat a la dàrsena marítima, al riu i a la Ciutat de les Arts i les Ciències. «És el paradigma de l'especulació urbanística», censurava en aquell moment l'esquerra valenciana.
«És continuista amb el model dissenyat pel PP. Si València ha de créixer, ha de fer-ho per crear habitatge públic, i, en aquest cas, només hi ha un 30% contemplat al projecte. Cal recordar que el mateix PSOE reclamava el 50% de tots els habitatges quan estava a l'oposició. A més, no compartim un plantejament d'habitatges exclusius, que forma una illa privativa que pagarem tots i que no contribueix a crear teixit urbà per connectar tota la façana marítima», censura la regidora d'Educació i Habitatge, María Oliver, de València en Comú. «Cal repensar de manera conjunta tota la façana marítima», remarca. «No teníem un full en blanc. Comptàvem amb uns condicionants previs. I hem apostat per un model que concentra l'edificabilitat, diferent al de ciutat compacta per atorgar més importància a les zones verdes i per buscar una connexió amb el parc de desembocadura, conformat un gran espai verd en tota aquesta zona de la façana marítima», replica Sarrià.
El PAI, que ha motivat l'interès del fons d'inversió com el del gendre del propietari de Mercadona, Juan Roig, i de diversos constructors locals en adquirir bona part dels terrenys per convertir-se en els urbanitzadors del projecte, compta també amb el rebuig de l'Associació de Veïns Natzaret. «Cal un plantejament global. Des del parc de desembocadura, La Punta o el Saler al Cabanyal, Natzaret o el Grau», crítica d'entrada Julio Moltó, portaveu del col·lectiu veïnal de Natzaret. «Volem que aquest programa comporte una millora per a tota la zona. I el model que genera aquest PAI, creant una illa amb torre, no respecta la fisonomia dels poblats marítims ni crea barri», retrau. I afegeix: «Les passarel·les que substituiran al soterrament de les vies només beneficiarà als constructors i els especuladors perquè venguen millor els seus habitatges. No volem ser un escalèxtric». «L'ajuntament ha de negociar de veritat amb el Govern de Pedro Sánchez sobre el soterrament de les vies», reclama el regidor popular imputat al cas Taula i exresponsable d'urbanisme durant l'etapa del PP, Alfonso Novo. «Si el projecte ajuda a reactivar la zona, donarem suport. Ara bé, no ens han passat els expedients per poder valorar-ho correctament», agrega el regidor de Ciutadans Narcís Estellés.
Des del Consell, el secretari autonòmic d'Habitatge i Obres Públiques i exdirector general d'Urbanisme fins a la marxa de Josep Vicent Boira com a alt comissionat del Corredor Mediterrani, Lluís Ferrando, de Compromís, defensa un PAI que «no cree una ciutat fantasma i que no genere teixit urbà». «És la línia que aplicaran Ribó i Sarrià al projecte», destaca. «El PAI del Grau parla de com la ciutat es relaciona amb el mar i de la compensació a una zona maltractada durant anys. I la solució plantejada és hereva de l'anterior: no crea trama urbana i és continuista. Cal un plantejament global de tota la façana marítima», analitza David Estal, arquitecte i dissenyador de diversos plans urbanístics a València.
«Al PAI de Benimaclet, en canvi, hi ha un equilibri entre l'especulació i la voluntat de fer ciutat, com a resultat del procés participatiu en el qual els veïns va debatre sobre quin projecte volien», afirma Estal, que va coordinar aquells debats, sobre l'altre projecte urbanístic que revifa a València. Ubicat a l'extrem est del barri, es preveu la construcció de 1.500 habitatges. Metrovacesa, controlada pel Banc Santader i BBVA i esquitxada pel presumpte finançament irregular del PSPV, aspira a convertir-se en l'urbanitzador després que Urbem «cometera diverses negligències», segons denuncien des de Cuidem Benimaclet. La constructora té com accionistes a Cleop, una firma investigada per dopar suposadament el PP de Barberá. Com a propietaris dels terrenys, hi apareix el germà de l'exregidora popular, peça clau del cas Taula, dona de l'exvicealcalde pluriinvestigat Alfonso Grau i morta fa uns mesos María José Alcón.
Precisament, Cuidem Benimaclet critica que aquest PAI «afectaria els horts urbans, destrossaria els camins agrícoles i suposa perpetuar el model urbanístic depredador». «Es respectarà l'opinió que els veïns van mostrar al procés participatiu. D'aquesta manera, els horts urbans no es veuran afectats, ja que l'edificabilitat es concentrarà en els extrems», respon Sarrià. «Aquest projecte va aprovar-se amb la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana del 1988, és a dir, en un context diferent de l'actual. Els horts urbans serveixen de corredor verd. Construir és totalment contrari a l'aposta per crear infraestructura verda. A més, que no hi ha necessitat demogràfica per fer-ho», argumenta Josep Gavaldà, de Per l'Horta. «La solució és desclassificar. La llei ens empara per poder fer-ho», afegeixen des del col·lectiu Cuidem Benimaclet.
«Desclassificar el sòl seria l'ideal, però comportaria unes indemnitzacions als propietaris que serien del tot inassumibles. Nosaltres apostem per negociar una rebaixa de l'edificabilitat», assenyala Arturo Sanz, de l'Associació de Veïns de Benimaclet. «Des de l'empresa, ens han assegurat que respectaran la nostra voluntat de fer un projecte que no afecta els horts urbans i que manté la connexió verda del barri», insisteix. «Desclassificar és la solució, però no és possible per tots els condicionants que hi ha. Per això, un plantejament que vaja en consonància amb el posicionament dels veïns és el més raonable», remata Estal.
Adreça electrònica
A poc més de 10 kilòmetres de Benimaclet, s'impulsa un megaprojecte anomenat Port Mediterrani. Situat a Paterna (Horta), comptaria amb una extensió de 907.669 metres quadrats de superfície, dels quals 375.000 metres serien urbanitzables. L'actuació, que abans contemplava habitatges i casinos, ara s'ha reinventat com un centre d'oci amb diversos centres comercials, hotels i, fins i tot, una pista d'esquí. Impulsat per una firma que opera des del paradís fiscal de Luxemburg per obtenir avantatges tributaris a Europa, «destruiria per complet l'entorn de La Mola, declarat com a Paratge Natural Municipal», censura Fermin Poveda, de la Coordinadora de la Protecció de les Moles. «Es tracta d'una zona amb cert valor ambiental, que aixopluga espècies protegides i que serveix de corredor biològic i verd. No debades, queden pocs espais així en aquesta part de l'àrea metropolitana de València. A més, tindria unes conseqüències greus per al barranc d'En Dolça», explica. I qualifica de «model de pilotada urbanística» el plantejament, tal com també ho ha fet la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra.
«Els promotors, precisament, contemplen un pla per resoldre els problemes d'aquest barranc. Estem parlant d'una inversió de 830 milions d'euros que crearà 8.000 llocs de treball, que compta amb diversos informes favorables, aportaria una connexió entre dues estacions, una altra façana viària i millores mediambientals com ara la revitalització i el sanejament de la Pinaeta», defensa l'alcalde de Paterna Juan Antonio Sagredo, del PSPV-PSOE. «Aquest projecte pot provocar problemes de tràfic, té una gran afecció mediambiental i al territori, amb un elevat consum de recursos naturals com el sol. També afecta el comerç local, ja que s'instal·la en una zona on hi ha diverses grans superfícies comercials. Segons un estudi de la consultora Aguirre Newman [del germà de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre], els metres quadrats emprats provocarien saturació comercial», replica Juanma Ramon, de Compromís, que fou expulsat del govern local per Sagredo a causa de la seua oposició a Port Mediterrani. «Em sembla contradictori que Compromís s'opose quan a Xàbia estan a favor del Portitxol», expressa la parlamentària de Ciutadans, María José Garcia.
Maqueta de Port Mediterrani
Amb crítiques d'Ecologistes en Acció a la viabilitat del projecte per les grans xifres d'afluència de persones que preveuen, és un dels grans maldecaps del Consell. Mentre els socialistes serien més sensibles, Compromís i Podem es manifesten en contra. «És un projecte neoliberal», va esgrimir el conseller d'Economia Rafael Climent. Des d'aquest departament, de fet, apunten que el nou Pla d'Acció Territorial Sectorial del Comerç (PATSECOVA) «marca un model urbanístic i comercial oposat al de Port Mediterrani. «Amb tot, cal veure si els terminis entre l'entrada en vigor del PATSECOVA i la tramitació de Port Mediterrani coincideixen per aplicar la norma. És possible que no puga ser-hi un fre», indiquen des de la cúpula de la conselleria. «Es tracta d'un projecte que no coneixem i que caldrà estudiar. Aquest estudi es realitzarà al mateix temps que estem impulsant el Pla d'Acció Territorial Metropolità de València, el qual determinarà la qualificació dels diferents sòls i contemplarà els possibles creixements urbanístics. Caldrà buscar l'equilibri», afirma Ferrando sobre el projecte d'Intu Mediterrani. Medi Ambient també haurà de dir la seua -ha de redactar l'avaluació ambiental- sobre un planejament qüestionat per la mateixa conselleria competent, Elena Cebrián.
Litoral protegit?
Maltractada durant l'època de l'urbanisme més forassenyat, les grues i les rajoles tornen a planar per la costa valenciana. A Xàbia (Marina Alta), una població víctima d'aquest model salvatge, diversos veïns han protestat contra el revifament del PAI del Portitxol. Un projecte que contempla 14 parcel·les, concentra l'edificabilitat en la zona de la carretera i reserva una zona verda de 18.000 metres quadrats dels 61.350 que té l'actuació urbanística. «Es tracta d'un sòl qualificat d'urbà i que si compta amb tots els permisos, no podem revertir. En cap cas, però, afecta l'àrea dels penya-segats ni l'illa de Portitxol. De totes maneres, si hi ha alguna qüestió que siga negativa, serà aturat immediatament. A mi no m'agrada, però és legal», indica l'alcalde de Xàbia, José Chulvi (PSPV), que destaca els 7.500.000 metres quadrats desclassificats durant el seu mandat i el rebuig a programes com ara Horts del Montgó, el Saladar o la Falzía. «Amb tot, em sembla positiu que la gent prenga consciència i es mobilitze», afegeix.
«És un projecte contradictori amb la política de la conselleria», retrau García, «Es tracta d'un sòl urbà que no afecta el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verd del Litoral (PATIVEL). Un altre projecte que sí que xoca és el Manhattan de Cullera, una actuació urbanística pròpia d'un model anterior i que no coincideix amb la filosofia defensada pel Consell», afirma Ferrando sobre un programa urbanístic que contempla més de 30 torres amb capacitat per albergar 45 plantes i dos hotels de 40 altures. És a dir, 4.500 habitatges que vol construir el constructor amb lligams al PP -és amic de l'expresident Eduardo Zaplana- i amb una mercantil amb deutes en Hisenda, Andrés Ballester. Al projecte, també hi està present el fons d'inversió del gendre de Roig, Atitlan Capital.
Amb una crítica als socialistes per «reprendre l'ofensiva del ciment per fer diversos projectes irreversibles», Podem va presentar al passat Debat de Política General una proposta de resolució en la qual demanava una moratòria per a actuacions urbanístiques com ara el PAI de Portixol i del Grau, el Manhatan de Cullera o Port Mediterrani. «Suposen una continuació del model del PP que ens ha empobrit i s'ha demostrat inviable. Serà una qüestió clau, de línia roja per als pròxims pactes autonòmics i municipals», assenyala el senador de Podem Ferran Martínez. La proposta dels morats, de fet, va rebutjar-se. El PSPV va votar-hi en contra esgrimint les indemnitzacions milionàries que comportaria la mesura. Compromís, en canvi, s'hi va abstenir. «Aquesta moratòria em sembla simplista, estancada en la política del no. Els projectes s'ha d'analitzar i avaluar, però ajornar-los no té sentit», opina Ferrando.
El secretari autonòmic d'Obres Públiques i Habitatge destaca el conjunt de plans territorials que s'han impulsat des del Consell per evitar que «els creixements es donaren en l'horta verge». «S'ha buscat que els augments siguen en la ciutat consolidada i amb l'objectiu de rehabilitar», reivindica. «La reforma de la Llei d'Ordenació de Territori, Urbanisme i Paisatge posarà encara més límits en aquest sentit. Tota iniciativa que represente l'anterior model xocarà amb la normativa que impulsem», assenyala. «Tan crítics que han sigut amb la figura de les ATE i en la seua reforma aposten per un similar que es diu PIES. Nosaltres no ens oposem, però és una contradicció. Com després tenen aturat Port Mediterrani quan hi ha 47 informes a favor», censura la diputada del PP a les Corts Valencianes Elisa Díaz.
'Dejavú' urbanístic
Tot i les diferències entre els diversos projectes que revifen, Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant, observa una causa comuna per a la seua reactivació: «Ho fan per raons especulatives». «En els anys de la crisi, els governs, tant el central com l'autonòmic, no han impulsat com deurien un altre model de desenvolupament basat en les noves tecnologies i l'economia verda», censura. «La reactivació econòmica dels darrers anys està basant-se, de nou, en el model d'especulació del sòl, que ja va demostrar la seua fragilitat en la dècada passada i que ens ha conduït a la crisi econòmica i de desigualtat social més important en el darrer segle», recorda.
Per a Olcina, aquestes actuacions urbanístiques «són contràries a l'esperit de la ciutat mediterrània relacional». «No creen ciutat», remarca. «Aquests nuclis urbans desconnectats o no compactes són més impactants per l'augment del consum d'aigua i sòl», complementa el professor de Geografia Humana de la Universitat de València José Vicente Sánchez. I enumera els efectes que comporta la saturació del territori generada per aquestes iniciatives urbanístiques: «S'està hipertrofiant la forma tradicional dels nostres pobles i ciutats; es generen fenòmens de conurbació, que esborren la petjada històrica al territori; és fragmentem els ecosistemes naturals i es perden conreus històrics; es generen desequilibris poblacionals i també econòmics quan els projectes no són viables, i s'alteren altres factors ambientals de valor, com per exemple el nostre litoral». «Els projectes SIOSE i Corine Land Cover, d'àmbit europeu, ens alerten del perill al qual s'enfronta el territori valencià, especialment en determinats àmbits geogràfics de màxima pressió humana», adverteix.
«Aquests projectes suposen un retorn al passat. Al trist passat de la bombolla immobiliària que tant de mal econòmic i social ha causat en el territori valencià. En aquesta qüestió, l'administració ha de ser enèrgica i controlar molt aquests tipus d'actuacions, establint topalls clars de capacitat de càrrega del territori», avisa Olcina. «L'alternativa passa per la selecció de projectes de més qualitat. Per un model de pobles i ciutats que guarde el seu tipisme i l'autenticitat, i per uns territoris que aposten per altres economies amb més valor afegit. El sector de la construcció hauria de tenir el seu just paper en la societat. És a dir, aprofitar oportunitats com ara la rehabilitació, i estar subjecte sempre a l'interès i la funció social que té l'urbanisme», tanca Sánchez. Una recepta per evitar que l'urbanisme depredador taque de ciment per enèsima vegada el País Valencià.
Comentarios
Publicar un comentario